colmado

El comerç proper guanya terreny als hipers

El comerç de proximitat de Manresa ha continuat menjant quota de mercat en els darrers tres anys als hipermercats gràcies a les botigues especialitzades i als supermercats mitjans.

És una de les principals conclusions d’ un estudi sobre els hàbits de compra i l’ atractiu comercial de la ciutat, coordinat i editat per l’ Ajuntament i presentat ahir en una roda de premsa.

El treball s’ ha fet a partir de 621 enquestes telefòniques fetes el març de l’ any passat, elaborades per la Fundació Universitària del Bages (FUB). Els resultats mostren «un estancament» de les àrees comercials perifèriques, bàsicament la zona dels Trullols i Sant Fruitós de Bages, i un «lleuger increment del pes de la trama comercial de Manresa, més enllà de la zona centre».

Segons l’ estudi, «es podria parlar d’ una segona corona comercial al voltant del centre amb un pes significatiu».

1212268089_740215_0000000000_noticia_normalEl comerç de proximitat és clau en alimentació, productes de neteja i perfumeria. Les compres d’ equipament personal (roba, calçat i joieria), de la llar (electrodomèstics i mobles) i de productes relacionats amb l’ oci i la cultura es troben més localitzades a l’ àrea comercial del Passeig i del carrer Guimerà. Una de les zones més perjudicades per la competència del comerç de proximitat ha estat l’ àrea de Sant Fruitós de Bages, a la recta de Sallent. En relació amb l’ enquesta anterior sobre hàbits de compra, elaborada l’ any 2000, el percentatge de persones que afirmen no anar-hi mai ha augmentat des del 35s:r% fins al 64%

Els autors de l’ estudi pensen que en aquesta diferència pot haver influït l’ obertura del supermercat Champion de Manresa, l’ any 2001, per la reducció del nombre de desplaçament a l’ hiper de la mateixa cadena a Sant Fruitós. Les altres destinacions preferides dels manresans per comprar són Barcelona (38s:r%) i Andorra (28s:r%), encara que es tracta d’ uns desplaçaments amb un gran component de lleure. Tot i això, Manresa continua sent una ciutat amb una forta contenció de la despesa, i els desplaçaments a altres ciutats per raons de compra són «molt poc importants». La varietat de l’ oferta i la concentració d’ establiments són els factors més valorats pels compradors d’ altres municipis.

El tècnic municipal David Hernández va explicar ahir que Manresa continua sent la capital comercial indiscutible per a la resta del Bages, però que la seva capacitat d’ atracció és més petita a les comarques veïnes.

Read More

verduras

Cuina per sobreviure’ en l’ era de l’ estrès

«Cuina de supervivència». Així és com es va batejar la sessió que es va fer ahir al vespre a la Joviat. L’ objectiu, aprendre a preparar plats ràpids de fer, barats i sans i elaborats amb ingredients senzills. Ideal per a la vida moderna

Que tenim poc temps per cuinar és una evidència incontestable.

Però hem de sobreviure. I com que demanar pizzes cada dia potser no és el més saludable; i menjar plats preparats cada dia potser no surt gaire a compte, cal tenir recursos.

Els assistents a la sessió de «Cuina de supervivència» que es va fer ahir a la Joviat ja en tenen uns quants, de recursos.

El professor Màrius Ferrer va ser l’ encarregat d’ elaborar un total de vuit plats amb ingredients «que tots tenim a la nevera, al congelador o al rebost de casa», segons va explicar ell mateix. El resultat, vuit maneres de combinar l’ estrès de la vida diària amb la necessitat de menjar, i fer-ho d’ una forma digna. La sessió era inclosa a l’ oferta de Formació Continuada de l’ Escola Superior d’ Hoteleria de Manresa i va despertar l’ interès d’ un bon grup de persones (amb predomini de dones: hi ha coses que costen de canviar).

Alguns van assistir-hi encuriosits pel títol de la sessió. Tot i així, el professor va deixar clar ja des de l’ inici que no es tractava de plats «per sobreviure a la selva», sinó per aprofitar d’ una manera imaginativa i, sobretot, senzilla, els recursos que gairebé tothom té a casa.

En una sessió que va durar més de dues hores, Ferrer va explicar, d’ una manera amena i divertida, el procés d’ elaboració de tots els plats i va aclarir, al principi de la sessió, que eren vuit propostes concretes, però que els ingredients que proposava podien intercanviar-se per d’ altres de similars.

verduras

 

Entre aquests ingredients, alguns de tan comuns com pots de cigrons, llaunes d’ espàrrecs, d’ olives o d’ escopinyes o aliments congelats com ara pèsols o diversos tipus de peix.

Els vuit plats que es van preparar són: saltat d’ espinacs i sípia (els espinacs poden ser de bossa, i la sípia congelada); amanida tèbia (que cadascú pot fer al seu gust però que pot incloure talls de bacó, xampinyons laminats o fins i tot cigrons bullits); amanida de cruixents (amb ingredients com blat de moro torrat i fins i tot cereals dels que habitualment es barregen amb la llet i també carquinyolis); salmó macerat (en què, a banda de supremes d’ aquest peix blau, que poden ser congelades, només es necessita suc de taronja i de llimona, herbes seques, sal, pebre, maionesa i llet); carpaccio de rap (que permet aprofitar una cua de rap que tinguem congelada); paté de cigrons i olives; sopeta de pèsols; i crema d’ espàrrecs de llauna.

Màrius Ferrer explica que es tracta d’ un tipus de cuina pensada per «quan arribem justos de temps a casa, no hem pogut anar a comprar, o tenim nens i quan els hem posat a dormir ja són les 10… o simplement per quan estem cansats de treballar i no tenim ganes de cuinar».

Ell mateix afirma que alguns ingredients dels plats poden ser recursos que cada cop es compren més, com ara les amanides de bossa, que ja són netes.

Segons ell, «a l’ època de les nostres mares, elles duien la casa i cuinaven. Avui, la majoria de gent, homes i dones, treballen fora de casa i no tenen temps de dedicar-s’ hi». Molts potser tampoc no van tenir temps d’ assistir a la sessió d’ ahir… I d’ altres la van seguir en part per televisió, perquè l’ espai de TVE «Catalunya avui» hi va connectar en directe. A la Joviat, però, se sentia l’ olor que desprenien els plats i, al final, tots els assistents també van poder degustar-los

Read More

5155130166_6470388306_b

Els usuaris de la bicicleta poden formar part d’ un consell municipal

L’ equip de govern del PSC, ERC i ICV-EUiA de l’ Ajuntament de Manresa s’ ha compromès a fomentar la creació d’ un consell d’ usuaris de la bicicleta i a consensuar amb aquest òrgan les mesures que adopti en aquest àmbit.

Aquests compromisos de l’ equip de govern es van expressar en el darrer ple municipal a proposta de la Candidatura d’ Unitat Popular (CUP), que volia que es dissenyés un pla de carril bici ciutadà i interurbà amb els pobles més propers a la ciutat de Manresa.

10138206773_86541b98fd_h

Per a fer-ho, la CUP proposava crear un consell d’ usuaris de la bicicleta, que seria l’ òrgan que reflexionaria i proposaria les característiques d’ aquest equipament, referents tant a variacions de traçat, com a aparcaments, a possibilitats de serveis d’ arrendament municipal de bicicleta o al cens dels vehicles.

Les indicacions d’ aquest consell d’ usuaris haurien de tenir caràcter vinculant. La creació del pla per desplegar el carril bici ciutadà no va quedar concretada en el ple.

Read More

Quit-Smoking-Cigarettes

El fum dels altres

Ahir va ser el Dia Mundial sense Tabac, però segur que tothom qui fuma va continuar fumant com qualsevol altre dia, perquè els fumadors, com tots els addictes a alguna cosa, no poden passar un dia sense ingerir la substància a la qual estan enganxats.

Segur que en aquests moments els qui estan més conscienciats que fumar no aporta cap benefici al cos són els infants, per les campanyes que de tant en tant es fan a les escoles.

Quantes famílies no han vist com un dia, de cop i volta, se’ ls omplia la casa de papers amb el clàssic símbol del prohibit fumar, enganxats amb cinta adhesiva en llocs com la porta de la nevera, el mirall del lavabo o la pantalla del televisor, coincidint amb una explicació sobre els perills del tabac a l’ escola?

Però, quants d’ aquests infants que ara comminen els seus pares a deixar de fumar, i estosseguen sense vergonya davant del fum dels altres, no acabaran amb una trista cigarreta entre els llavis precisament perquè ara ningú no defensa els seus drets de no fumadors?

Segur que hi ha pares respectuosos, però quants infants a casa no han de conviure amb la fumera irresponsable dels seus pares?

Quants no van a pavellons esportius on a la mitja part, més que un pavelló on es va a veure esport, una activitat renyida amb els mals hàbits, sembla una locomotora de les d’ abans?

Quants no freqüenten restaurants i sales de jocs on el fum sembla que formi part de l’ ambient?

Amb els infants d’ ara tenim l’ oportunitat de crear una generació contrària a la nicotina i als verins del tabac. Que ho aconseguim o no, serà responsabilitat de tots, però sobretot d’ aquells que viuen envoltats de la nebulositat del seu fum.

 

Read More

Titan2011_1

Cinc dies improvisant sobre la sorra del desert marroquí amb una bicicleta

S’ han passat cinc dies pedalant entre la sorra i les pedres del desert del Marroc. Són els manresans Jaume Santiveri i Jesús Benavent, que han participat en la segona edició de la TitanDesert.

Els dos protagonistes expliquen que han estat cinc dies plens d’ aventures i anècdotes. Algunes per descuits, però d’ altres per causes imprevisibles.

El temps, company de viatge

 

De fet, les més importants van ser els constants canvis en les rutes de les etapes per culpa de les inclemències meteorològiques. Els dos manresans expliquen que el «temps va fer que no es complissin els pronòstics i, tot i acabar recorrent molts menys quilòmetres dels previstos, al final la prova va ser més dura».

Els canvis van provocar que recorreguts que s’ havien de fer en direcció descendent es fessin de forma ascendent i que, a més a més, per enllaçar el final d’ una etapa amb l’ inici de la següent s’ haguessin de fer molts quilòmetres extres per carretera.

Però, a part d’ això, enmig de la cursa, l’ estratègia i el risc eren importants. De fet, expliquen que en la primera etapa «vam veure les marques de les rodes d’ un tot terreny que sortia del recorregut marcat, i ens vam arriscar a seguir-les.

Agasthiyamalai_range_and_Tirunelveli_rainshadow

 

Teníem por perquè tant podíem arribar com quedar-nos tallats a mig camí i haver de tornar enrere. Afortunadament, però, ens va sortir bé i ens vam estalviar una bona volta». I també s’ havia de tenir en compte l’ estratègia moral. Ells dos se situaven entre els últims a sortir i de mica en mica anaven avançant els altres ciclistes i així no es desmoralitzaven.

Tot i que es van preparar durant més de dos mesos abans de marxar, per a ells la TitanDesert no té res a veure amb el que havien fet. Les etapes començaven ben d’ hora al matí, cap a les 7, per evitar les hores de més calor, i, tot i això, no es podien oblidar de la crema solar ni de cap detall com una ampolla d’ aigua.

A més, a la nit dormien en campaments, i una nit, fins i tot, només amb un sac de dormir sobre la sorra. Un altre dels imprevistos va ser un principi de descomposició, els primers dies, per culpa de l’ aigua, però que ràpidament van solucionar bevent sempre aigua envasada. Després de tot, ells han tornat molt contents per haver aconseguit, amb escreix, l’ objectiu inicial, que era completar la TitanDesert.

Ara, només els queden ganes de repetir.

Read More

alimentacio sana

Ecoviure es renova i creix

L’ ampliació de l’ oferta, l’ augment d’ activitats paral·leles de nivell i la gratuïtat de l’ entrada han aconseguit atraure més visitants que mai.

Més de 12.000 persones, el 20% més que l’ any passat, han visitat la setena edició de la fira ecològica Ecoviure, que des de divendres ha exposat al Palau Firal de Manresa una àmplia gamma de productes i ponències que han motivat un important salt qualitatiu respecte de les edicions anteriors.

alimentacio sana

L’ augment del nombre d’ expositors, que ha arribat als 80, la gratuïtat de l’ entrada i l’ increment d’ activitats paral·leles han aconseguit que la setena edició d’ Ecoviure hagi batut el rècord de participació. Segons dades de l’ organització, el 50 % dels visitants han arribat de fora de Manresa i també de comunitats com el País Valencià i Aragó.

L’ ecologia, el consum responsable i la cuina sana han estat els protagonistes de la setena fira Ecoviure.

La fira del consum responsable ha notat, segons molts paradistes, la duplicació de l’ oferta gastronòmica d’ aquest cap de setmana a Manresa, ja que ha coincidit amb la fira de productes artesanals al passeig de Pere III. «Força gent pot haver confós els termes i haver considerat que la fira del Passeig era aquesta, perquè en realitat artesania i ecologia moltes vegades van lligades», deia una paradista procedent de la Rioja, que enguany ha estat la comunitat autònoma convidada. Tot i així, molts comerciants tenien clar que tant el perfil dels visitants com els objectius de cada certamen eren diferents.

«Aquesta fira té una finalitat molt més promocional que no pas comercial. Els paradistes estem d’ acord que qui tasta un producte el compra, però val molt més la pena venir per fer contactes que no per vendre», explicava Ferran Aguiló, de Món Verd. Jesús Catalan, comerciant d’ olis ecològics de la Rioja i veterà de la fira, deia que «com que no tenim pressupost per fer publicitat, la venda cos a cos amb el client o amb botigues especialitzades fa que cada any en traguem profit».

Tot i així, més de 705 visitants van fer alguna compra només a l’ Ecobotiga. Tastar i, sobretot, preguntar. Aquesta era l’ actitud de la majoria de visitants, que han pogut provar xocolata ecològica, provar uns magnifics batidos de fruta, sotmetre’ s a un control gratuït del sistema nerviós, tastar una pita, conèixer com funcionen les cèl·lules fotovoltaiques o endur-se a casa una bosseta de compostatge. A més, unes 2.000 persones han participat en les conferències i taules rodones, que han girat entorn de les noves tendències relacionades amb el comerç just, la construcció sostenible o l’ agricultura ecològica.

Més de la meitat dels assistents als actes ho van ser del fòrum d’ ONG de dissabte.

Read More

planxa vapor

Els homes agafen la planxa

La Unió de Botiguers de Súria va convidar ahir a la tarda els homes del poble a mostrar les seves aptituds davant d’ una planxa amb el concurs «Planxa’ t la camisa per la festa major».

A l’ acte, organitzat amb motiu de la festa major del municipi, hi van prendre part vuit participants aclamats per un centenar de curiosos. Segons Xavier Alsina, un dels promotors del concurs, la planxada masculina d’ ahir «neix amb la idea de trencar el tòpic que els homes sempre volem dur la camisa ben planxada per festa major, i ens ho han de fer les dones; què millor que demostrar que també ens ho sabem fer nosaltres?».

Per aquest motiu, es van instal·lar tres posts de planxar a la plaça de Sant Joan, per on els vuit participants van anar passant sota l’ atenta mirada d’ un jurat format per dones. Entre els qui no van vacil·lar a l’ hora de demostrar com de bé planxen hi va haver l’ alcalde del municipi, Antoni Julián, i el regidor de l’ oposició Josep Maria Manubens. «No tinc cap problema per planxar comentava l’ alcalde, ho faig sempre a casa; no es tracta de reivindicar res, sinó de demostrar que tots ho sabem fer tot».

El guanyador del concurs va emportar-se a casa un dels millors centres de planxat del mercat: el model Rowenta Silence Steam.

rowenta silence steam

Ni Julián, que va acabar el concurs en segon lloc, ni Manubens, però, no van aconseguir ficar-se del tot a la butxaca l’ exigent jurat, que va optar per erigir en vencedor Fri Esquius. Aquest surienc assegurava «tenir-hi la mà trencada», i és que el fet de dur camisa a la feina «te’ n fa aprendre encara que no ho vulguis».

Una altra iniciativa per les tasques domèstiques, a Vilanova

Les Dones Socialistes de Vilanova han organitzat, per aquest diumenge, una curiosa jornada per promoure la igualtat de gènere que s’ emmarca dins els actes de celebració del Dia de la Dona. Sota el lema Ensenya’ m com es fa, han organitzat un seguit de cursos adreçats tant a homes com a dones, que es faran, a partir de les 11 del matí, al mercat de Sant Hilari.

Aquí, els homes podran aprendre a planxar, fregar i canviar bolquers, mentre que les dones descobriran com es canvia una roda o com es fa de paleta. L’ any passat ja es van fer uns tallers similars però adreçats exclusivament als homes. Tots els participants rebran un diploma acreditatiu de les noves habilitats adquirides.

Read More

10138200653_fe3b2fd542_h

S’ estima que el 75 % de les llars catalanes tenen almenys una bicicleta

El 75 % de les llars catalanes tenen una bicicleta i al voltant de 200.0000 persones l’ utilitzen de forma molt freqüent (més d’ una vegada a la setmana com a mínim) ja sigui per a desplaçaments per anar a treballar, a estudiar o en moments de lleure, segons es desprèn de la informació recopilada per diversos grups de treball que ha estat la base per a l’ elaboració per part de la Generalitat del pla estratègic de la bicicleta i que ha estat presentat pel secretari de Mobilitat, Manel Nadal.

Els nens i nenes utilitzen força les bicicletes

El pla té l’ objectiu de «potenciar i fomentar l’ ús d’ aquest mitjà de transport» amb mesures com l’ increment de la xarxa de vies per a bicicletes amb la construcció de 1.200 quilòmetres de carrils segregats, l creació d’ una entitat de gestió de les polítiques relatives a la bicicleta i la promoció intensiva del seu ús, entre altres.

Read More

cute child applying  sunscreen  at the beach

La cura dels més petits a l’ estiu

Durant aquesta època de l’ any, les patologies del nen tenen unes característiques pròpies i molt definides que es poden prevenir i curar, en molts casos, amb consells o tractaments senzills.

Cal tenir en compte que, com més petits són els nens, menys suporten la calor. Una de les causes més freqüents de malaltia és l’ anomenat cop de calor, és a dir, l’ augment de la temperatura corporal.

La febre pot augmentar a causa d’ infeccions, ja siguin bacterianes o víriques, però en la majoria dels casos es produeix per un excés de roba, de sol, per falta de líquids, etc.

 

Consells

Per aquest motiu és important tenir en compte els següents consells:

  • Posar-los poca roba o roba adequada. 9 Administrar-los líquids i aigua suplementària.
  • No posar-los mai a dormir a l’ interior d’ un cotxe aparcat
  • No exposar-los al sol a hores que no són convenients, és a dir, entre les 12 del migdia i les 6 de la tarda.
  • Fer que portin sempre gorra i posar-los sota un para-sol. Remullar-los en una banyereta amb aigua fresca de tant en tant.
  • És imprescindible posar-los crema protectora del sol (amb un factor de protecció 40, com a mínim), i aplicar-los-hi mitja hora abans que es banyin a la piscina o a la platja. Cal reposar-los la crema cada dues hores. També és molt important donar-los aigua fresca per beure amb freqüència.

    verano-resfrio02a1

  • Quan s’ entra en un cotxe aparcat, cal tenir en compte que la temperatura interior és molt més alta que l’ exterior. Per això hem de ventilar el vehicle abans de col·locar-hi els nens, fins que la temperatura sigui l’ adequada.
  • Si feu un trajecte amb cotxe és convenient que engegueu l’ aire condicionat, si en té, o bé viatjar a primera hora del matí o bé a última del vespre.
  • Cal portar sempre aigua al cotxe (millor si és amb nevereta).
  • En el cas que el nen tingui febre però presenti un bon estat general, podem banyar-lo amb aigua tèbia (no s’ han d’ administrar mai medicaments sense prescripció mèdica). Un altre aspecte molt important que cal tenir en compte a l’ estiu és la freqüència dels processos que provoquen vòmits o diarrees, que poden tenir com a conseqüència la deshidratació del nen.

Signes

És convenient saber valorar els signes de deshidratació, que són els següents:

  • Boca seca.
  • Mirada trista i ulls enfonsats.
  • Pell arrugada i amb plecs.
  • Si és un lactant, la fontanel·la (espai membranós que separa els ossos del crani en el nadó) es presenta enfonsada.
  • Absència de micció.
  • Febre.

En aquests casos és important saber que no podem administrar mai medicaments antidiarreics o per evitar els vòmits. Els símptomes milloraran amb l’ administració de líquids, bé sigui aigua o sèrum de rehidratació oral. L’ administració de líquids s’ ha de fer després de suprimir l’ alimentació normal, fent el que s’ anomena pausa hídrica. Aquests líquids s’ han d’ administrar a poc a poc i sovint, a culleradetes cada dos minuts, fins que el nen els toleri, i cal anar-los augmentant progressivament.

Quan ja es tolerin els líquids es podrà passar a una alimentació diluïda. En el cas que la presa de líquids no sigui tolerada és recomanable anar al metge. Un altre punt important són les picades d’ insectes. Cal posar-los un repel·lent i evitar de posar-lo en mans i peus, ja que els nens se’ ls xumen.

És millor que el repel·lent d’ insectes sigui en barra o en bola, no en esprai. En el cas que es presenti una picada és important posar-hi aigua fresca per alleugerir la picor, i no posar mai pomades antihistamíniques, ja que provoquen fotosensibilització. L’ últim aspecte important que cal tenir en compte són els accidents i les intoxicacions.

Precaució

 

Cal prendre les següents mesures de precaució:

  • No deixar mai els medicaments ni els productes de la neteja a l’ abast dels nens.
  • Els aliments s’ han de mantenir ben conservats a la nevera. És important evitar les salses fetes amb ous frescos.
  • Cal vigilar amb els endolls i els aparells elèctrics, com el ventilador.
  • Durant els viatges amb vehicle, no posar-se mai el nen a la falda; ha d’ anar ben subjectat amb el cinturó.
  • Compte amb el transport manual de cotxets, Maxicosi, etc. Tots són factors de risc si els nens no estan ben subjectats.

Read More

domotica-valencia

Cases intel·ligents al servei de les persones

S’ imagina que, quan s’ assegués al sofà a mirar una pel·lícula, les persianes baixessin soles, disminuís la intensitat de la llum i pugés el volum del televisor?

Aquest és només un dels múltiples avantatges que ofereixen els habitatges que disposen de l’ anomenada tecnologia domòtica. El sistema prolifera a Igualada ldrslt Fins fa poc la domòtica semblava ciència ficció, si més no pel que valia. Ara, però, hi ha promotors que doten els habitatges d’ aquesta tecnologia i els venen per poc més del que costarien sense aquestes instal·lacions.

Un pis domòtic

 

Al carrer dels Trobadiners, es va mostrar, la setmana passada, un pis domòtic equipat per l’ empresa sabadellenca Catamma Systems. Aquestes noves tecnologies ofereixen moltes comoditats en una llar. Gràcies a un panell instal·lat al costat de la porta pot programar i planificar diverses situacions. Pot marcar recordatoris en la pantalla per recordar que ha de llençar la bossa d’ escombraries, pot programar que les llums s’ apaguin o encenguin a la nit i, fins i tot, pot configurar escenes.

En cas de marxar de vacances, per exemple, pot fer que a la casa la il·luminació i les persianes pugin i baixin com ho farien si algú fos a casa. La domòtica permet, a més, gaudir d’ una llar més segura. Gràcies a sensors es pot detectar des de la intrusió d’ una persona a l’ habitatge, fins a una fuita d’ aigua o de gas. En aquest darrer cas, es talla automàticament el subministrament i es pot arribar a enviar un avís a la companyia per advertir de l’ accident. Igualment, si es produís un incendi, el sistema tancaria automàticament les finestres, l’ aire condicionat i una llum il·luminaria la sortida de l’ habitatge.

Aquesta tecnologia també permet apagar automàticament els electrodomèstics quan no hi ha ningú a casa. El sistema també facilita el control del consum d’ energia a la llar. La temperatura es pot ajustar segons les necessitats i hi ha sensors que encenen o apaguen la llum quan detecten que algú entra o surt d’ alguna habitació. A més, es pot programar la il·luminació per tal que només funcioni al 80%, ja que si bé la vista no ho aprecia l’ estalvi és fàcilment visible en la factura.

A més, el propietari de l’ habitatge disposa d’ un panell en què apareix indicat el consum d’ energia i el consum d’ aigua per evitar sorpreses quan arriben les factures. Per controlar tot el sistema disposa de diversos comandaments.

Per a la il·luminació i les persianes s’ usa un control semblant al d’ un televisor. També es pot utilitzar la pantalla tàctil que hi ha darrere la porta o una clau que, a la paret de fora de casa, amb un simple contacte condiciona la casa com el propietari vol deixar-la quan marxa o torbar-la quan arriba. Fins i tot, existeixen controls remots per encendre la calefacció des de la feina. Tot gràcies a un gran cervell de cables que hi ha darrere la porta de casa.

Read More

homeWasteManagement

La deixalleria a casa

Fer el reciclatge de residus a la llar.

Aquesta és la utilitat del nou invent d’ Enric Escobosa, un martorellenc que ha ideat un sistema integral de tractament i recollida de residus compost per una màquina trituradora, el cubell amb compartiments separats per a cada tipus de deixalla, el contenidor i el camió de la recollida.

compost bin contentsAquest invent, que ja està patentat, aviat pot fer-se realitat. L’ inventor està ara en converses amb l’ administració perquè li financin i assegura que ja hi ha diferents ajuntaments interessats en aquest projecte a Andalusia, Navarra, Extremadura i Galícia. Alguns ajuntaments de la zona, com el de Castellví de Rosanes, portaran aquesta idea a la pràctica. També la cadena sueca Ikea, segons l’ inventor, ha manifestat el seu interès per comercialitzar la galleda de les escombraries, un cubell amb quatre compartiments on es llençaran els residus d’ orgànica, plàstic, vidre i llaunes prèviament triturats.

La màquina que ho fa, de poc menys de mig metre, serà un electrodomèstic més de la cuina. Té dos compartiments diferenciats on triturar els diferents residus d’ orgànica, plàstic, vidre i llaunes. El preu estimat de la galleda de les escombraries per als usuaris seria de 12 euros i la màquina trituradora, d’ entre 30 i 40 euros.

També canvia el concepte de contenidor

Es passa del contenidor conjunt per a tots els veïns del carrer a un contenidor particular per a cada veí. Escobosa explica que, «tot i que cada cop hi ha més conscienciació ciutadana vers el medi ambient, cada cop més busquen la comoditat i no volem desplaçar-nos més de 200 metres per fer el reciclatge de les deixalles». Per aquest motiu ha creat un paquet de dos contenidors de mides reduïdes, fa 1,20 metres de llarg per 1 metre d’ alt, que es pot col·locar a l’ entrada de casa o a la mateixa escala de la comunitat. «D’ aquesta manera alliberem d’ espai la via pública i eliminem el risc d’ actes vandàlics com la crema de contenidors», diu l’ inventor.

Aquests contenidors tenen la particularitat que en una única carcassa hi ha diferents compartiments amb accessos independents. Un camió faria alhora la recollida de les deixalles, els tornaria a triturar i els classificaria al compartiment adequat per al seu reaprofitament. La caixa del camió tindria sis departaments diferents: vidre, cartró, llaunes, plàstics, orgànics i material no reciclable.

Aquest camió portaria acoblada una màquina premsadora-trituradora que reduiria el volum de les deixalles. Actualment es requereix quatre camions diferents per fer la recollida selectiva. Amb el sistema d’ Escobosa només caldria un únic camió i de mides més reduïdes, tot i que amb més capacitat, per la qual cosa seria més fàcil maniobrar en carrers estrets de difícil accés.

Read More

electrodomesticos

Electrodomèstics pensats a Manresa

L’ Ajuntament de Manresa ha reconegut amb el premi Emprenedors a l’ empresa Homestic SL (Manresa), dedicada al disseny i distribució d’ aparells domèstics. L’ empresa comercialitza electrodomèstics per a la cuina, com forns, campanes, aigüeres, aixetes i microones.

La majoria dels productes de Homestic és comercialitzen sota la marca Itzzi, creada per la pròpia empresa. L’ empresa manresana es fa càrrec de tot el procés de producció, des del disseny fins al manteniment del producte.

La única part de la que no s’ encarrega Homestic és de la fabricació, que es fa majoritàriament a Itàlia, però també a Xina i l’ estat espanyol. El director general de Homestic, Joan Torner, comenta que «és molt complicat per a una empresa, a no ser que sigui un producte completament nou, posar-se a fabricar i aconseguir uns costos competitius». Tot i així, Torner comenta que «hem pogut fer un catàleg amb una gamma de productes amb la personalització del disseny i de la funcionalitat que nosaltres requeríem a partir del nostre coneixement del mercat».

L’ empresa té les seves oficines centrals a Manresa però emmagatzema els seus productes al polígon de Santa Anna (Sant Fruitós de Bages). Homestic va néixer fa més d’ una any, impulsada per un grup de persones provinents del sector dels electrodomèstics, i té una plantilla formada per dotze persones. La xarxa comercial de l’ empresa té presència a tot l’ estat espanyol, principalment a Andalusia, les illes Canàries i Galícia.

8ee_electrodomesticos_(1)Actualment,l’ empresa està iniciant la seva implantació a Madrid, «una zona pesant» amb més del 30% del consum de tot l’ estat.

L’ empresa manresana es diferencia d’ altres marques d’ electrodomèstics per tenir la seva pròpia botiga a través d’ Internet. Torner explica que «l’ objectiu és dirigir-se de la manera més directa possible al consumidor final, sobretot al segment jove».

Segons el director de Homestic, en un mercat «tan saturat» com el dels electrodomèstics, una empresa nova ha d’ adreçar-se a un sol grup de la població, «encara que aquest sigui minoritari» ja que per dirigir-se a tota la població «t’ has de posar a la cua de les grans marques».

Tot i la importància d’ Internet per a l’ estratègia comercial de Homestic, els productes de la marca també es distribueixen a través dels canals tradicionals. L’ empresa preveu que després de l’ estiu, també es pugui contractar el servei d’ instal·lació a través de la pàgina web.

 

Torner considera que «això ens ajudarà a potenciar aquest canal». Un altre dels projectes de futur de Homestic és «continuar ampliant la distribució a través dels canals tradicionals» i la gamma de productes de l’ empresa.

Read More

Port_del_Comte-Estivella

El Consell Comarcal regularà els abocaments de deixalles

El Consell Comarcal del Solsonès elaborarà una ordenança per regular els abocaments incontrolats de deixalles a la comarca. A hores d’ ara, els Serveis Jurídics de l’ ens comarcal ja estan redactant aquest document amb la voluntat d’ aprovar-lo «amb urgència» per poder denunciar i sancionar econòmicament «en els casos de flagrant incompliment de la normativa», segons ha assenyalat el president comarcal, Joan Serra. L’ ordenança serà acompanyada d’ una campanya pedagògica i informativa per sensibilitzar la població sobre aquest tema. Serra preveu que la normativa estarà enllestida per sotmetre-la a votació en la sessió plenària del mes de novembre.

Els motius

El president del Consell Comarcal, institució que té la competència de la recollida rural i selectiva de deixalles, ha explicat que els motius que han portat el Consell a elaborar aquesta ordenança són «les actituds poc responsables de la gent, que s’ observen sovint, a l’ hora d’ utilitzar el servei». Serra ha afegit que els contenidors de recollida rural «s’ utilitzen freqüentment per portar-hi deixalles comercials o fins i tot mobles o electrodomèstics» quan aquests haurien d’ anar a la deixalleria o a l’ abocador comarcal. El president comarcal creu que els abocaments «no són un problema de manca de contenidors, sinó d’ actitud» de la ciutadania que atribueix al fet que «potser hi ha persones que desconeixen el tipus de residus que es poden abocar als contenidors de recollida rural» i que fan que aquests se saturin.

20060626_capgros_01
De tota manera, mentrestant, el Consell Comarcal farà una revisió de les recollides i mirarà si el nombre de contenidors i la freqüència de la recollida és suficient o no, ha explicat Serra.
L’ últim cas d’ abocaments incontrolats de deixalles que ha fet decidir el Consell Comarcal a prendre aquesta mesura ha tingut lloc aquesta mateixa setmana. Segons es desprèn de l’ informe elaborat pels Serveis Tècnics del Consell Comarcal, aquest dilluns es va rebre un comunicat i una fotografia d’ un abocament incontrolat en el punt de recollida selectiva i rural del trencant de Brics, a Olius.

A partir de les restes abocades es detallen adreces que podrien permetre fer un seguiment de l’ origen d’ aquests residus, qüestió en la qual l’ ens comarcal treballarà per intentar que no es repeteixi.

Read More

Paperboy_Apple2_Box

Vendre premsa en bicicleta

La venda de diaris ha adoptat una nova forma a Manresa.

Es tracta del biciquiosc, un quiosc mòbil que apropa la premsa als ciutadans, a les zones on hi pot haver demanda de diaris i cap o pocs punts de venda.

A Manresa, el biciquiosc ha trobat un bon punt de venda al passeig de Pere III, al costat de la plaça d’Espanya, on durant anys hi ha hagut un quiosc que en els darrers mesos ha tancat. «Al matí vaig passeig amunt i passeig avall, fent parades a determinats punts» , explica l’empleat del biciquiosc. La iniciativa d’apropar la premsa al públic neix de l’Associació Catalana d’Editors de Diaris, i té el suport del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

paperboy-418194

Des de l’associació, pretenen fomentar la lectura de premsa entre els ciutadans, millorar la proximitat dels diaris als lectors en àrees poc cobertes per punts de venda, en zones on hi ha temps d’oci per poder llegir i en zones que aglutinen un important nombre de persones que són possibles compradors.

Aquest nou sistema de vendes, que encara està en període de proves, es porta a terme en deu punts del país: dos a la província de Lleida, dos més a Tarragona, dos a Girona, dos a les comarques de Barcelona i un parell més a la Ciutat Comtal. Segons l’empleat del biciquiosc, «un dia marxo a Vic, un altre a Sitges o Castelldefels, no sempre som a la mateixa ciutat». Des de l’Associació Catalana d’Editors de Diaris, es considera el biciquiosc com una prolongació del canal de distribució que sempre han utilitzat.

A més, els distribuïdors de premsa contactaran amb els punts de venda més propers, per tal que facin de magatzem del biciquiosc, i els compensaran amb la comissió habitual sobre les vendes que es realitzin amb aquest nou sistema. El biciquiosc serà a Manresa tots els dilluns fins al mes d’octubre, excepte els del mes d’agost, amb més de quinze capçaleres de diaris locals, nacionals i esportius.

Fins ara, i segons el responsable del biciquiosc de la Catalunya central, «al principi la gent queda una mica parada perquè és un projecte nou, però de seguida s’ho agafa amb molta acceptació, cada dia ho venc tot» . A més, de premi es sorteja una Rowenta Silence Steam, gentilesa de centrosdeplanchado.com

L’Associació Catalana d’Editors de Diaris ha explicat que, després del període de proves, s’avaluarà l’experiència d’aquests tres mesos i es prendrà una decisió final sobre el model definitiu.

Read More

7286311900_03552edcc7_k

L’ entorn de Castellterçol en bicicleta

Fem justícia, un dia més, a l’ extraordinària aportació que la prestigiosa col·lecció Azimut, de Cossetània Edicions, fa al coneixement del país a partir de les rutes, tant a peu com en bicicleta de muntanya, raquetes o esquí de muntanya.

Un dels darrers títols publicats, el número 77 de la sèrie, és «El Vallès Occidental i Oriental en BTT», que han escrit el sabadellenc Carles Sans i Ravellat i el barceloní Jordi Vidal i Pedrals. El volum inclou quinze itineraris orientats amb GPS, i inclou un CD amb programari per visionar mapes.

El principal atractiu de l’ obra és que permet fer excursions per indrets propers però, alhora, de paisatges i interès natural i patrimonial diferents.

1360400836_0eb36061c7_o

 

Els autors ressenyen quinze rutes que passen per diversos escenaris naturals del Vallès Occidental i l’ Oriental. Així, hi ha quatre rutes a Sant Llorenç del Munt i l’ Obac i quatre més a les Planes del Vallès, dues als Cingles de Gallifa i Bertí i una al Montseny, al Montnegre, a Collserola, a la serralada Litoral i al Moianès.

Els autors expliquen que l’ itinerari de Castellterçol és pensat «per conèixer la part més nord-occidental de la comarca del Vallès Oriental, que pertany a la comarca natural del Moianès». La ruta comença i acaba a la localitat de Castellterçol, i té diversos punts d’ interès.

Sans i Vidal en destaquen tres: l’ ermita de Sant Julià d’ Úixols, el castell de Castellcir i la fageda de la Sauva Negra.

Sant Julià d’ Úixols és una església romànica que va ser molt modificada al segle XVIII, amb un absis original i un campanar de planta quadrada.

El castell de Castellcir data del segle X, i se’ n tenen notícies des de l’ any 1107. El que resta de l’ edifici també és conegut com el castell de la Popa, amb referència a la forma de vaixell de la roca sobre el qual va ser construït.

Per la seva part, la Sauva Negra és una fageda protegida pel Pla d’ Espais d’ Interès Natural, i en aquest indret hi ha la font sulfurosa de la Sauva Negra. El punt de sortida de la ruta és a la cruïlla de les carreteres de Castellterçol-Moià-Sant Quirze Safaja (C-59) i la de CastellterçolCastellcir (BV-1310), dins el municipi de Castellterçol.

Durant el recorregut es poden trobar diversos punts d’ aigua: la font de la Tortuga (0,4 km), el poble de Sant Quirze Safaja (11,7 km), una font al km 16, la font de la Sauva Negra (km 28,5) i el poble de Castellcir (km 37).

Read More

10291229465_24bee53d1c_o

Manresa en bicicleta

S’ ha dit massa vegades que Manresa no és una ciutat adequada per a l’ ús quotidià de la bicicleta, que hi ha moltes pujades i que les temperatures hi són extremes.

Tot i això, els darrers anys hi ha hagut un augment significatiu del nombre d’ usuaris de la bici, és a dir, de la gent que la fa servir no només per a les estones de lleure sinó com un mitjà de transport habitual.

Perquè?

 

Això és així per diverses raons: una, perquè molts immigrants tenen dificultats a l’ hora de treure’ s el carnet de conduir; una altra, perquè cada vegada més gent s’ adona que per Manresa es va més de pressa amb bicicleta que no pas amb automòbil (qui no s’ ho cregui, que en faci la prova i veurà que la bicicleta evita els embussos i les dificultats per aparcar i que, dins la ciutat, permet moure’ s a una velocitat molt poc inferior a la del cotxe).

Per altra banda, els desplaçaments urbans no són curses i, si es va a la marxa adequada, es pot superar qualsevol pujada i gairebé qualsevol temperatura amb el mateix esforç que caminant però anant una mica més de pressa.

bici
Sempre es va més ràpid quan et persegueixen…

 

Diuen els experts que cada mitjà de transport és útil en una franja de distància concreta i que la de la bici és d’ entre 1 i 3 quilòmetres, que si el trajecte és més curt val més la pena anar a peu i, si és més llarg, amb transport públic o amb cotxe.

El cas és que a Manresa la majoria de desplaçaments que es fan tenen aquesta distància. El ciclista habitual, però, també s’ adonarà que aquesta ciutat no està gaire preparada per a l’ ús de la bicicleta. Hi ha molt pocs carrils-bici, situats normalment en zones de recent urbanització i sense continuïtat, i en canvi no hi ha trajectes segurs per als ciclistes que connectin el centre amb els barris més allunyats (el Xup, la Guia, Sant Pau, el Poal, el Guix).

Tampoc no és previst el desplaçament en bicicleta als centres escolaras ni a les zones de lleure (IES Lluís de Peguera, Escola Oficial d’ Idiomes, can Poc Oli, Congost, parc de l’ Agulla), i continuem sense entendre que els pobles del voltant de Manresa són una part d’ una mateixa comunitat urbana i han d’ estar-hi ben comunicats, també per als qui van en dues rodes i sense motor (sobretot Santpedor, Sant Joan, Sant Fruitós).

Cal senyalitzar, il·luminar i protegir totes aquestes vies si volem evitar que Manresa contribueixi a engruixir la llista de ciclistes víctimes de la carretera.

L’ altre problema greu és el dels robatoris. Cal preveure llocs on deixar la bicicleta (també de nit) amb unes certes garanties. Mirar de solucionar aquests dos greus inconvenients, el de la seguretat i el dels robatoris, és obligació de qualsevol ajuntament.

Fomentar l’ ús de la bicicleta mitjançant jornades a les escoles o facilitant-ne el lloguer i la compra, per exemple, és el que faria un equip de govern que es considerés d’ esquerres i més o menys ecologista.

Read More

10138206773_86541b98fd_h (1)

Un pulmó verd envoltat de carreteres

No és pas un problema nou, però afecta un volum considerable de persones, sobretot els caps de setmana.

Hi ha força gent que aniria al parc de l’ Agulla tot passejant, o corrent, o en bicicleta. És cert que és possible, però no hi ha facilitats per fer-ho, en absolut. S’ ha d’ anar a voltar per un camí, asfaltat a mitges, que surt de la carretera de Santpedor, al costat de la zona de l’ illa verda (a prop del revolt del Gimnàstic Parc).

1286189975.jpgEl resultat és que molta gent hi va per la vora de la carretera, amb el perill que comporta, i d’ altres desisteixen d’ arribar-hi a peu o en bicicleta i agafen directament el vehicle. El fet que el parc quedi aïllat entre un mar de carreteres, rotondes i la variant de Manresa ha estat criticat sovint pels seus usuaris.

Una simple passejada pel parc i una xerrada amb persones que en fan ús permeten constatar que hi ha força crítiques pels mals accessos al recinte. Molts coincideixen a afirmar que, abans de la construcció de la ronda, l’ accés al parc a peu o en bicicleta era molt més senzill, pel camí que sortia del final del carrer de la Pau (davant de La Salle).

A més, el fet d’ estar sense asfaltar però en bon estat facilitava la caminada o el trajecte corrent o en bicicleta.

Ara, en canvi, l’ única opció, si no es vol passar pel costat de la carretera, és pujar cap a l’ antiga carretera de Santpedor, a la zona a prop d’ on s’ inicia el revolt del Gimnàstic Parc, i des d’ allà agafar el camí que passa per sobre la carretera (per un pont que es va construir a prop de la nova rotonda de la Parada) i va a parar a la banda oposada al berenador del parc de l’ Agulla. El trajecte és més llarg que el que hi havia abans, i molta gent el desconeix perquè no està senyalitzat.

Alguns usuaris afirmen que seria positiu que alguna línia d’ autobús arribés fins al parc, amb la qual cosa les persones que no tenen cotxe o la gent gran podrien accedir-hi amb facilitat. I si arribar-hi sense cotxe és difícil, de vegades amb vehicle no és gens fàcil.

Les entrades i sortides cap a la zona del davant de l’ entrada principal estan en un estat força lamentable, i a la zona del davant del club de tennis, a l’ entrada a prop del berenador, hi ha sovint vehicles aparcats a banda i banda, i hi ha aglomeracions considerables.

Read More

1360400836_0eb36061c7_o

Elaboren un programa de rutes guiades a peu i en bicicleta per l’ Alt Urgell

El Consell de l’ Alt Urgell i l’ Ajuntament de la Seu han promogut conjuntament la creació d’ un programa de rutes guiades per la Seu i la comarca per tal de difondre’ n l’ oferta i fer-la arribar al màxim nombre de visitants.

La iniciativa s’ ha complementat amb l’ edició d’ un full, que consta de 24 pàgines de color, amb el text en català i castellà, i un tiratge d’ 11.000 exemplars, que es distribuirà a totes les cases de la Seu i també a les oficines de turisme i als diversos establiments del sector. Fins al 7 de novembre s’ han programat 22 rutes, totes conduïdes per un guia.

D’ aquests itineraris, sis són organitzats pel Centre BTT la Seu-Alt Urgell i, per tant, es faran amb bicicleta de muntanya. Deu rutes més seran a peu, set de les quals les organitza la Unió Excursionista Urgellenca i tres, el Grup Excursionista d’ Oliana.

10137987834_fe52196de5_oLa resta d’ itineraris són visites guiades al centre històric de la Seu i coincideixen amb les èpoques de màxima afluència turística a la ciutat urgellenca.

A més, s’ han programat tres sortides específiques: la ruta de les Trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent, el dia 13 de juny; la visita al País dels Minairons (valls d’ Aguilar i del Cantó), el dia 26 de setembre; i la visita a les formatgeries artesanes, el dia 3 d’ octubre, en el marc de la Fira de Formatges artesans del Pirineu.

El cap de setmana passat ja es van fer les primeres sortides guiades, que van permetre recórrer a peu el centre històric de la Seu, i la ruta dels dòlmens de la vall de Cabó, en bicicleta.

Read More

1359516291_2d339fbe25_o

La Festa de la Bicicleta sobreviu a la pluja

La pluja va posar pals a les rodes de la Festa de la Bicicleta, que malgrat el xàfec va acollir una bona participació, de vora mil quatrecentes persones. A les 12, quan ja queien les gotes, es va donar la sortida. El recorregut es va modificar una mica però no va faltar l’ habitual lliurament de trofeus a Cal Font.

La Festa de la Bicicleta no va fallar encara que la pluja s’ entestés a fer-hi acte de presència.

Al’ avinguda de Barcelona, a les 12 del migdia, quan el cel ja anunciava que descarregaria força aigua, s’ hi van aplegar prop de mil quatre-cents participants d’ Igualada i comarca.

Al llarg de tot el matí, les bicicletes van anar apareixent per Igualada i es van concentrar per iniciar la rua a l’ avinguda de Barcelona.

DSC_05462En aquest punt havia de començar per recórrer diferents carrers igualadins fins a acabarse a la plaça de Cal Font, on era previst el lliurament de premis. A l’ inici del recorregut va coincidir amb les primeres gotes del que va acabar derivant en un important xàfec.

Els participants, però, malgrat que des de molt abans de donar-se el tret de sortida ja es veia a venir el mal temps, van acudir en gran nombre, i van acabar totalitzant unes mil quatrecentes persones. Si es té en compte la pluja, i que es tractava d’ un cap de setmana íntegrament festiu, cal felicitar-se de la resposta de l’ acte que organitzen els Amics Ciclistes de l’ Anoia.

Els organitzadors, en comprovar els inconvenients meteorològics, van decidir retallar i variar el recorregut. La caravana de bicicletes quan travessava el Passeig va girar pel carrer d’ Òdena i va acabar a la plaça del Cal Font, on es van atorgar els premis. Com cada any, hi va haver un premi de cent euros a la bicicleta més ben guarnida i també un del mateix import per a la millor disfressa, per als segons i tercers també hi va haver una recompensa, de setanta-cinc i cinquanta euros respectivament. A més, es va regalar un exprimidor Philips a tots els premiats.

Tampoc no hi va faltar el premi a l’ ús diari de la bicicleta, que va ser per Josep Codinachs, i també els premis en apartat masculí i femení als participants de més i menys edat. Per acabar va quedar pendent el sorteig d’ una bicicleta per Free Bike.

Els participants podran dirigir-se la botiga per anar a recollir la butlleta que permetrà participar al sorteig.

 

Read More

MENOS COCHE MAS BICI

Automòbil i bicicleta

La convivència entre automobilistes i ciclistes és un d’ aquells espais on es posa de manifest d’ una manera tristament evident que, més que progressar, hem reculat.

L’ espectacular creixement del parc automobilístic ho ha complicat tot: si ja som incapaços d’ entendre’ ns entre els mateixos conductors, afegiu-hi els cada vegada més nombrosos aficionats a la bicicleta, que tenen el mateix dret (o més) a fer servir la carretera.

Però vivim en el món on el peix gros es menja el petit, com es palesa cada vegada que un automobilista que acaba d’ atropellar un ciclista fuig com una rata per no veure la desgràcia que acaba de cometre.

Algú no veu clar que s’ apliqui la tolerància 0 a individus així?

No cal arribar als extrems del conductor de manual, el més detestable de tots, però si féssim una mica el que hem de fer a la carretera no patiríem gaire per la presència de cap mena de control.

Read More

10137987834_fe52196de5_o

Julià i Aguilera s’ imposen a la cursa d’ orientació de Sant Fruitós

Els corredors del Xino-Xano Arnau Julià i Mònica Aguilera es van imposar diumenge passat en la segona prova de la Copa Catalana d’ orientació amb bicicleta de muntanya, a Sant Fruitós de Bages, que seguia la primera, disputada a Calders el 23 de febrer.

El terreny a recórrer era comprès a la carretera entre el parc de l’ Agulla i Santpedor. En la cursa hi va haver un total de vint controls per a la categoria sènior d’ elit, que s’ havien de passar sense cap ordre determinat.

1359526289_5d3a9edaaa_oA les categories inferiors, la quantitat de controls anava disminuint i, per tant, també ho feia la dificultat. Pel que fa a les categories d’ iniciació, s’ hi podia participar tant individualment com per parelles. Es tractava d’ una cursa de mitjana distància amb un temps previst d’ una hora per als guanyadors de les curses.

En la categoria masculina, Anau Julià va derrotar David Tarrés (COB Berguedà), que va ser segon, i Lluís Ferrer, del Barcelona Orientació, que va acabar tercer; en noies, Mònica Aguilera va fer un temps d’ 1.04.03 i va superar les seves companyes Betlem Polo, que va quedar segona, i Cristina Rotxés, tercera.

En veterans, Pere Bossa (Xino-Xano) va guanyar amb més de dos minuts d’ avantatge Josep Selga, de la UE Vic; en iniciació curta, la guanyadora va ser Montse Buscart (Xino-Xano), que va derrotar Sergio Peláez (COB) i Antònia Peláez. Finalment, en iniciació llarga va vèncer David Riu, participant independent, que va quedar a davant de Dídac Bosch, de l’ Aligots de Girona, segon.

Read More

1955062

L’ Ajuntament solsoní repartirà correspondència en bicicleta

Per iniciativa d’ un comerciant de Solsona, que ha cedit gratuïtament una bicicleta a l’ Ajuntament durant sis mesos, el consistori començarà a utilitzar aquest vehicle per repartir les notificacions oficials i d’ altres encàrrecs.

La idea ha estat molt ben rebuda pels responsables municipals i pel treballador que, d’ entrada, farà servir la bicicleta amb més freqüència.

Asseguren que és una manera de donar exemple i promoure l’ ús d’ un vehicle ecològic, sostenible i que no necessita lloc per aparcar. Amb 21 marxes i un quadre d’ alumini, permetrà vèncer les costes més pronunciades de la ciutat.

El propietari de Motos i Bicicletes Farràs, Xavier Xandri, ha explicat que se’ ls va acudir la proposta després de sol·licitar un permís a l’ Ajuntament.

1955007

El van rebre, al cap d’ un temps, de la mà del treballador municipal Josep Boix, que acostuma a fer aquest tipus d’ encàrrecs a peu. Com que tenen un servei de lloguer de bicicletes, van oferir-ne una, desinteressadament, al consistori durant sis mesos.

A més, hi van incorporar un cofre amb l’ escut de Solsona per portar-hi els papers. La bicicleta té un quadre d’ alumini, la qual cosa la fa més lleugera, i és un model mixt, pensat tant per a homes com per a dones, amb 21 marxes.

Incorpora parafang i una dinamo al tambor de la roda per fer llum. El preu de mercat és de 379 euros.

Xandri considera que «pot ser útil fins i tot per a la Policia Local, per desplaçar-se d’ un punt a un altre» quan ha de regular el trànsit, i, a més, «es pot aparcar a qualsevol lloc». El lliurament de la bicicleta s’ havia de fer ahir, però la nevada de la nit anterior i del matí va emblanquinar els carrers i va obligar a ajornar-lo fins a la setmana que ve.

El regidor de Governació, Josep Lluís Caelles, ha afirmat que «la idea és molt innovadora i ens va agradar molt». Després de consultar-ho als possibles usuaris del vehicle, va comprovar que trobaven bé la proposta, i que Boix, particularment, «n’ està encantat». Malgrat que l’ orografia de la ciutat és complicada, pel desnivell d’ alguns carrers, «ens agradaria potenciar l’ ús de la bicicleta i donar exemple».

Segons Caelles, la bicicleta, a més de reduir la contaminació, pot arribar a ser un mitjà de transport molt ràpid en distàncies curtes i, a més a més, té l’ avantatge que es pot aparcar a tot arreu. Boix, per la seva banda, ha coincidit que la bicicleta «pot ser molt útil per als encàrrecs immediats» i puntuals, com el lliurament de notificacions i correspondència oficial, a les parts menys cèntriques de la ciutat. Segons aquest treballador aficionat al ciclisme, per a qualsevol desplaçament d’ un o dos quilòmetres, la bici «és una bona opció».

Read More